Autors
Carme Riera
Carme Riera, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, és una de les autores més estimades per la crítica i els lectors catalans. Es va donar a conèixer el 1975 amb Te deix, amor, la mar com a penyora. D’entre les seves novel·les, destaquen Dins el darrer blau (1994, premis Josep Pla, Nacional de Narrativa, Crexells, Lletra d’Or i premi Vittorini a la millor novel·la estrangera publicada a Itàlia l’any 2000), Cap al cel obert (2000, Premi de la Crítica Serra d’Or), La meitat de l’ànima (2003, Premi Sant Jordi), L’estiu de l’anglès (2006) o Amb ulls americans (2009) o Natura quasi morta (2011). La seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües. En la seva doble vessant de creadora i catedràtica, l’any 2001 li va ser atorgat el Premi Nacional de Cultura i el 2012 ha estat escollida membre de la Real Academia Española.
Títols d'aquest autor
-
Temps d'innocència
PUB: 07 de març de 2013
Un recorregut íntim, trenat per records d’infantesa que, com cireres d’una panera, s’enllacen i conformen el retrat panoràmic d’una família mallorquina i del seu entorn durant els anys cinquanta del segle xx.
-
Cançons de bressol
PUB: 17 de novembre de 2011
Carme Riera ens convida a fer un recorregut per la història de la nostra poesia en llengua catalana.
-
Natura quasi morta
PUB: 24 de febrer de 2011
Natura quasi morta és una novel·la d’intriga, astuta i brillant, que ens atrapa des de la primera pàgina.
-
Te deix, amor, la mar com a penyora
PUB: 09 de juliol de 2009
Un títol mític de la narrativa catalana més recent.
L'opinió de la Premsa
- Comparteix:
-
5 Comentaris
-
Wahyuni ( Periodista )
09 abril, 2013 | 12:54
Si t'agrada la Maria del Mar, Kalamar . demostres tenir fore7a senlsbiiitat per la bona musica. Na Ruixa Mantells aquesta vegada no la va cantar malauradament . tambe9 a mi m'agrada molt, perque8 fa uns canvis de veus preciosos imitant a les Gavines . i es que es te que recone8ixer que te una veu privilegiada, agradi o no el seu tipus de cane7f3.Et deixo un veddeo d'una coreografia de NACHO DUATO, amb la musica de la cane7f3 de Na Ruixa Mantells cantada evidentment per la Maria del Mar.CANc7d3 DE NA RUIXA MANTELLS (poema d'en Miquel Costa i Llobera)Passant gemegosa com fa la gavinaque volta riberes i torna a voltar,anava la boja del Camp de Marinavorera de mar.Descale7a i coberta de roba esquine7ada,corria salvatge, botant pels esculls;i encara era bella sa testa colrada,la flor de sos ulls.Color de mar fonda tenia les nines,corones se feia de lliris de mar,i arreu enfilava cornets i petxinesper fer-se'n collar.Aixed tota sola, ran ran de les ones,ja en temps de bonane7a, ja en temps de maror,anava la trista cantant per estonesl'estranya cane7f3. La mar jo avorria mes ja l'estim arades que hi te9 l'estatge l'amor que em fuged.No tinc en la terra ni pare ni mare,me9s ell e9s aqued! Un temps jo li deia:page8s te voldria,page8s, anc que fosses pastor o roter;i dins la mar ampla, com ell no n'hi haviad'airf3s mariner. Be9 prou li diria cane7ons la sirenaquan ell a la lluna sortia a pescar:per'xf2 ma finestra deixava sens pena,sortint a la mar. La mar el volia, jamai assaciadade vides, fortunes, tresors i vaixells;i d'ell va fer presa dins forta ventadaNa Ruixa-mantells. Na Ruixa e9s la fada d'aquestes riberes,que alle0 a les grans coves, endins, te9 l'hostalamb arcs i figures, amb llits i banyeresde nacre i coral. Per bous de sa guarda dins fondes establesalle0 te9 Na Ruixa clapats vellsmarins;si vol per son carro cavalls incansables,alle0 te9 delfins. Quan surt, va vestida de seda blavosa,amb totes les tintes del cel i la mar,i blanc com la cresta de l'ona escumosason vel fa volar. De l'arc que entre nfavols promet la bonane7a,la faixa ella imita per fer son cinyell Mes ai del qui rema, quan ella li llane7ason ample mantell! Perdut e9s el ne0ufrag quan ella el socorrei el pren entre els signes del vel florejat La roca feresta sere0 ja la torreon quedi encantat. Alle0 te9 Na Ruixa mon be9, dia i nit,on ell cosa humana no veu ja ni sent.Ai, si ell m'escoltava, be9 prou sortiriade l'encantament! Aixed tota sola, ran ran de les ones,ja en temps de bonane7a, ja en temps de maror,anava la trista cantant per estonesl'estranya cane7f3.Un vespre d'pratge fined son desvari:son cos a una cala sorted l'endeme0;i en platja arenosa, redf2s solitari,qualcfa l'enterre0.No te9 ja sa tomba la creu d'olivera,mes lliris de platja be9 en te9 cada estiu,i sols ja hi senyala sa petja lleugeral'aucell fugitiu Una abrae7ada amb molta tinta KALAMAR !!!
-
Ger ( Lector )
10 març, 2011 | 20:39
Em sembla super fort que la gent no sàpiga trobar les coses en una autopista, segons diuen.
-
Edicions 62 ( Lector )
31 gener, 2011 | 12:30
Me'n alegro, Esteve.'Natura quasi morta' arribarà a les llibreries el 24 de febrer. Una abraçada!
-
esteve ( Lector )
27 gener, 2011 | 18:48
com a antic alumne seu, ja tinc ganes de veure'l a les llibreries, la seva obra és notable,sobretot la PRIMAVERA DE D.G i TE DEIXO AMOR EL MAR COM A PENYORA.
-
adriana ( Lector )
27 febrer, 2010 | 20:40
M e parece super fuerte que quiera buscar las obras de carme riera y no aprarezcan en internet, siendo la mayor autopista de la información, segun dicen, porque viendo lo visto creo que eso no es así.
Vols afegir un comentari?
Emplena el formulari següent per fer-nos arribar els teus comentaris sobre aquest autor. Els comentaris publicats expressen l'opinió del usuaris, no de edicions62. Els comentaris fora de tema podran ser eliminats.