Autors
Teresa Solana
Teresa Solana (Barcelona, 1962) és llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona, on també va cursar estudis de Filologia Clàssica. La seva activitat professional ha estat centrada en el camp de la traducció literària. Ha dirigit la Casa del Traductor a Tarazona i és autora d’articles i assaigs sobre traducció. L’any 2006 es va donar a conèixer amb la novel·la Un crim imperfecte, una obra fresca i intel·ligent amb la qual va obtenir el Premi Brigada 21 de novel·la en català. Ha escrit també Drecera al paradís (2007), Set casos de sang i fetge (2010) i Negres tempestes (2010) (III Premi Crims de Tinta). L’hora zen és la tercera novel·la protagonitzada pels germans bessons detectius, cicle que ha estat traduït a l’italià, a l’alemany i a l’anglès amb gran èxit de lectors i de crítica.
Títols d'aquest autor
-
L'Hora Zen
PUB: 18 d'octubre de 2011
Novel•la negra, comèdia i novel•la de costums, a L’hora zen, Teresa Solana s’endinsa en el món de les anomenades teràpies alternatives amb el seu humor i estil àcid. Una novel•la divertida i trepidant que, una vegada més, sorprendrà els lectors.
-
Set casos de sang i fetge i una història d'amor
PUB: 21 de gener de 2010
Uns relats que combinen l’humor i el gènere negre i que fan una radiografia crítica de la nostra societat.
-
Drecera al paradís
PUB: 20 de setembre de 2007
Una sàtira despietada i divertida sobre el món literari.
-
Un crim imperfecte
PUB: 20 d'octubre de 2006
.
- Comparteix:
-
1 Comentari
-
Jordi Buïl Maurici ( Lector )
14 novembre, 2011 | 22:10
Srs. d'Editorial 62: Us agrairia que féssiu arribar a l'autora Teresa Solana les ratlles que segueixen. Mercès. En aquest llibre de "L'Hora Zen", pel que diuen, sembla que deixeu força malparades les medicines dites alternatives. I tan malparades les hi deveu deixar, que ahir, arran de la lectura que acabava de fer-ne, en Matthew Tree treia un article a l'Avui acabant-s'hi d'abonar, especialment amb l'homeopatia. He llegit dos llibres vostres en què els personatges principals són dos germans que fan de detectius sense ser-ho, i us en dono les gràcies, perquè m'ho heu fet passar beníssim. Aquest darrer llibre vostre, però, ja us ho he dit, no l'he pas llegit. Però, tot i això, pel que me n'arriba, ja en discrepo. No sé si us en heu adonat, però en el nostre món hi ha un munt de "guerres" enceses que, si no t'hi fixes, no les veus. Però hi són. Són "guerres" mediàtiques de desprestigi del contrari. Una d'aquestes "guerres" és la que fan, suposo que empreses farmacèutiques i altres interessos, a les medicines alternatives. Consisteixen, pel que n'he vist, en articles que, com una gota malaia, van apareixent a la premsa raonant la manca de garanties científiques d'aquestes medicines, o bé, simplement --amb males arts--, fent-les quedar com un drap brut. Em sabria greu que vós, o en Matthew Tree, fóssiu col.laboradors conscients d'aquesta "guerra". Com que, en principi, no us en considero pas col.laboradors, us faig arribar l'article d'en Matthew Tree esmentat damunt i la resposta que li he enviat, on raono per què defenso aquestes medicines. Espero que us faci servei. Atentament, Jordi Buïl L'endemà del dissabte 13/11/11 02:00-- MATTHEW TREE El Punt-Avui Cremades. A finals de l'any passat, segons la revista mèdica Endoscopy, una dona de 47 anys va ingressar en una clínica nord-americana amb un “dolor rectal intens”. Se l’hi va tractar amb els medicaments corresponents i al cap d'una setmana llarga de defecacions martiritzadores, va poder tornar a la vida normal. La dona s'havia administrat un ènema de cafè, un remei per a fetges “bruts” recomanat, sempre segons Endoscopy, per cada vegada més metges de medicina alternativa, que, pel que es veu, no expliquen pas als seus pacients que cal esperar fins que el cafè es refredi, perquè si s'aboquen una tassa fumejant de Nespresso a l'anus, se'l cremaran. Casos com el de la dona esmentada són proves fefaents, això sí, de la fe immensa que tanta gent té en la medicina dita natural. Assassinats. Una fe que l'octubre passat, tal com va informar aquest diari, va tenir conseqüències mortals per a un nen italià de tres anys. Entestats a fer servir només remeis homeopàtics, Marcello i Giovanna Monsellato van permetre que el seu fill morís d'una pneumònia bronquial. L'última cosa que li van donar abans de trucar a una ambulància va ser una tassa de te de fonoll, que encara devia estar paint mentre s'acostava la Parca. (Només cal posar les paraules death i homeopathy a Google per a descobrir que cada any, arreu del món, hi ha desenes de nens que moren perquè els seus progenitors es neguen a tractar-los amb fàrmacs convencionals.) Proves. Fa massa temps que l'homeopatia i altres fraus mèdics gaudeixen d'una impunitat extraordinària, a Catalunya i arreu. Vinga detenir africans que venen bosses de marca falses, però ningú, que jo sàpiga, ha estat arrestat per vendre píndoles de sucre –a preus desorbitats– com a medicines. Una enganyifa exposada amb un entusiasme deliciós a l'última novel•la de la Teresa Solana, L'hora zen, que culmina amb l'assassinat del director d'un centre de medicina natural. Entre els molts punts d'inflexió de la trama, s'hi ha colat força informació sobre la pseudociència en general i l'homeopatia en particular. Una lectura molt recomanada, sobretot a aquells lectors que o bé persisteixen a péixer els seus fills amb medicaments lliures d'ingredients actius, o bé encara no han entès, posem per cas, que el cafè s'ha de prendre exclusivament per la via oral. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ --resposta meva: Quatre coses a dir sobre les opinions d'en Matthew Tree sobre l'homeopatia, que, si més no en part, exposa en aquest article: Sembla que, segons ell, només és discutible la fe de les persones que en tenen en l'homeopatia. Però s'oblida de considerar que, llavors, si hem de ser equànims, també hauríem de discutir la fe de les persones que en tenen en la medicina oficial (o alopatia). Si em respongués que ell, per exemple, no hi té pas fe, en l'alopatia, sinó experiència pròpia de la seva eficàcia, jo li podria dir, com a pacient de temps de metges que ens recepten o han receptat productes homeopàtics a mi i a la meva família, que també és el meu cas, que no és pas fe, el que hi tinc, sinó experiència de la seva eficàcia. I si afegís que, a més, té constància de tot de casos en què l'homeopatia no ha funcionat, també podria jo afegir la quantitat de casos que sé en què l'alopatia tampoc no ha funcionat. Afegeix que "només cal posar les paraules death i homeopathy a Google per a descobrir que cada any, arreu del món, hi ha desenes de nens que moren perquè els seus progenitors es neguen a tractar-los amb fàrmacs convencionals". També podríem provar de posar-hi les paraules "death" i "alopathy". A veure què surt. Jo no ho he pas provat. El que sí tinc comprovat, però, és que en diferents mitjans d'informació, de tant en tant, hi van sortint articles en contra de l'homeopatia, sovint de metges o científics. Aquests articles solen basar-se en el convenciment que els coneixements científics actuals són tots els que es poden arribar a tenir, és a dir, que avui dia --dit amb poques paraules-- ja ho sabem tot. Aquests articles em fan pensar en els qui retopaven Galileu basant-se en els coneixements de l'època. Caldria respondre'ls amb un "Eppur si muove!"
Vols afegir un comentari?
Emplena el formulari següent per fer-nos arribar els teus comentaris sobre aquest autor. Els comentaris publicats expressen l'opinió del usuaris, no de edicions62. Els comentaris fora de tema podran ser eliminats.