Llibre
Els nens (i les nenes) del rock
Autor: Rafael Vallbona
Data de publicació01/01/2005
Titol Original Viva la vita
Col·lecció: No Ficció [Nro 29 ]
Format 176 Pags. / 150 x225 x15 /294gs.
P.V.P. 16,2€
Text de contraportadaMalgrat que a l’escola els capellans ens deien que el rock era cosa de descreguts i drogradictes, que les avies ens repetien que els cabells llargs criaven polls i que la batalla amb els pares pel volum del tocadiscs era una guerra llarga i sorda, els nens i les nenes del rock i el pop, aquells joves contestataris de mitjan dels anys setanta que portàvem texans i cabells llargs, hem escrit les pàgines més intenses de la nostra vida a ritme d’alguna cançó. De Bill Halley a Eminem, passant pels Beatles, els Stones, Dylan o Sopa de Cabra, mig segle després de Rock around the clock, ja hi ha vàries generacions que hem fet de la música moderna un mite, una cultura i una manera d’interpretar el món. Els nens i les nenes del rock fa un recorregut sentimental per la història i la memòria dels anys pop.Rafael Vallbona (Barcelona 1960) és escriptor, periodista, professor a la facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i autor de més d’una trentena de llibres entre novel·les dites per joves com Pis d’estudiants, Sense sortida o La balada de J.K. (Empúries) premi Ramon Muntaner 2001, d’altres dites per adults com Plaça dels Àngels, Gràcia o La Comuna de Puigcerdà (premi Joaquim Amat-Piniella 2.000), llibres de viatges a través dels Alps i dels Pirineus en bicicleta i alguns volums de poesia. Però probablement no hauria escrit res de tot això si hagués estat músic de rock tal i com somiava d’adolescent.
- EAN9788429754964
- Comparteix:
-
Vols afegir un comentari?
Emplena el formulari següent per fer-nos arribar els teus comentaris sobre aquest llibre. Els comentaris publicats expressen l'opinió del usuaris, no de edicions62. Els comentaris fora de tema podran ser eliminats.
“Els nens (i les nenes) del rock recull el per què de les emocions que ens provoquen les músiques, les cançons, el pop, vaja, i la seva i la nostra memòria sentimental”, Miqui Puig
